1r Exercici
Després de llegir un
article de divulgació científica d’un diari, dos alumnes de batxillerat
discuteixen sobre una de les dades que contenia l’article:
Joan: “Has vist el que diu l’article? El codi genètic
del pollastre és comú en un 60 % al de l’ésser humà”.
Anna: “L’article està equivocat: pollastres
i humans compartim el 100% del codi genètic”.
1) L’Anna té raó. Per què?
2) L’extremitat anterior dels éssers humans i la
dels pollastres tenen funcions i formes ben diferents. No obstant això, estan
formades pels mateixos ossos i tenen el mateix origen embrionari. Expliqueu com
s’anomena el tipus de relació que existeix entre aquests dos òrgans i quin és
el seu significat evolutiu.
2n Exercici
Entre 1976 i 1978 un període d’intensa sequera a la
illa de Daphne, a les illes Galápagos, va provocar una sobtada disminució del
nombre d’individus de les poblacions del pinsà Geospiza fortis: de
751 ocells l’any 1976 es va passar a 90 l’any 1978. Diversos
estudis van concloure que no tots els individus tenien la mateixa capacitat de
supervivència. Això era degut a que s’havia establert una intensa competència
per l’aliment: les provisions de llavors més petites i tendres s’esgotaven
ràpidament i els ocells es veien obligats a consumir llavors més grans i dures.
Els gràfics següents mostren els resultats d’un dels
estudis realitzats.
1-Useu la informació de l’enunciat
per interpretar els gràfics i digueu si la situació és un cas de selecció
natural. Justifiqueu la resposta.
2-Indiqueu
l’opció que és VERTADERA en cadascuna de les següents afirmacions. Tot seguit
justifiqueu en el requadre la vostra elecció.
A. L’augment
del gruix del bec és una conseqüència de:
a) la
necessitat dels ocells per alimentar-se de llavors més grans i dures.
b) la
combinació entre les exigències del medi i la diversitat present a les
poblacions d’ocells.
c) l’ús
continuat del bec per trencar llavors que condueix a un enfortiment d’aquest
òrgan.
d) mutacions
que van donar-se perquè els ocells poguessin sobreviure.
B. La imatge següent mostra diverses formes del bec dels ocells, relacionades
amb diferents maneres d’obtenir l’aliment.
a) Es tracta d’un exemple
d’òrgans anàlegs: exerceixen idèntica funció.
b) Aquesta
diversitat de formes del bec és una prova de la capacitat d’adaptació de les espècies.
c) Són
òrgans homòlegs, ja que fan la mateixa funció en espècies sense parentesc
evolutiu.
d) Les
imatges demostren que Lamarck tenia una mica de raó: la funció crea
l’òrgan.
3r Exercici
La dentició dels felins està molt ben adaptada a
l’alimentació carnívora. No obstant això, els felins són descendents de
mamífers insectívors, amb una dentició diferent. Expliqueu el mecanisme
evolutiu pel qual els felins han arribat a tenir la dentició actual segons
Lamarck i segons Darwin, fent una comparativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario